Registrar una marca no comporta un procediment administratiu excessivament complicat, òbviament cal conèixer quins són els requisits sol·licitats per les diferents oficines (ja sigui nacional o comunitàri), però no és alhora de presentar els diferents formularis on podem errar més fàcilment, sinó alhora de plantejar-ne l’estratègia de registre.
Per registrar una marca hem tenir en compte, com a mínim, els següents aspectes:
-Territori. El més habitual és fer el registre a nivell espanyol o bé comunitari. Per a marques de major abast pot ser aconsellable realitzar un registre a nivell internacional, tot i que les taxes es computen país a país i cal estudiar bé quines són les zones de repercussió.
-Tipologia. Bàsicament una marca pot ser Denominativa (registrem tan sols el nom, p. Ex. “Nike”), Gràfica (registrem un logo, p. ex el “swoosh” de Nike) o Mixta (la combinació de les dues). També podem registrar marques olfactives o sonores, però només seria aconsellable en casos molt, molt concrets.
-Classe. Existeixen 45 classes de marques dividides entre classes de producte (de la 1 a la 34) i de serveis (de la 35 a la 45). Moltes vegades ens pot resultar obvi en quina classe ens cal registrar la nostra marca, però és aquest un punt on sovint podem millorar la nostra estratègia i del que, probablement, en depengui l’èxit i obtenció del títol.
A banda d’aquestes consideracions formals hi ha un abans i un després del procés de registre, sense el qual o bé no tindrem èxit o bé els nostres esforços no ens serviran per consolidar els objectius que ens hem marcat.
Abans
És requisit indispensable realitzar un estudi previ, no només per a valorar i determinar l’estratègia de registre (tipologia de marca, classe i nomenclàtor, viabilitat, etc) sinó per dur a terme una cerca exhaustiva de marques idèntiques o similars registrades amb anterioritat a la nostra. Si és així caldrà reformular l’estratègia inicial, o assumir el risc d’un procés amb oposicions, doncs qualsevol tercer que ostenti un títol de marca anterior al nostre i amb similituds al que nosaltres pretenem, podrà oposar-se a la concessió de la nostra marca, fet que encarirà el procediment (cas que vulguem contestar), l’alentirà (un mínim de dos mesos més) i, probablement, el finalitzarà (sinó hem fet un bon estudi fàcilment una oposició podrà fer que ens deneguin la concessió de la nostra marca).
Després
Quan ens han concedit la nostra marca i disposem del títol és aconsellable contractar un servei de vigilància per tal de prevenir la concessió de marques similars a la que nosaltres hem obtingut. En cas de no fer-ho correm el risc de trobar-nos amb marques similars a la nostra en el mercat.
Una vegada presentada una sol·licitud els terminis d’obtenció del títol de marca varien segons territori i segons l’evolució del procediment. Si no hi ha oposicions i el registre s’ha dut a terme acomplint tots els requisits formals, la concessió d’una marca espanyola, per exemple, acostuma a trigar entre 4 i 6 mesos des del moment de presentació de la sol·licitud.
Una marca registrada és un instrument jurídicament molt útil i no només ens permetrà diferenciar-nos al mercat i prohibir l’ús d’un logo o denominació a tercers sinó que ens servirà per a crear un valor que probablement, a llarg termini, és converteixi en un dels actius més importants de la nostra empresa.
